dimecres, 30 de maig de 2012

Tres reixes, c. 1872. C/. Montserrat

Tres reixes de la casa Freixedes (1872), coneguda també com cal Segimon, ubicades al carrer de Montserrat, de composició molt semblant a les dues del carrer Josep Anton Marquès.

La Casa Freixedes, per la seva arquitectura, és una obra important de l’últim terç del segle XIX.

Urbanísticament, destaca per la seva grandària, ocupant tot l’extrem d’una masana, amb façanes al carrer de Sant Antoni, Montserrat i Sant Pere.

El mestre d’obres Josep Salvany, utilitzà els recursos propis del neoclassicisme, amb algunes pinzellades del romanticisme i amb la incorporació d’elements estructurals de ferro colat dins la tradició de l'arquitectura catalana de l’època.

Bib. Pla especial i catàleg del patrimoni històric-artístic i natural de Vilanova i la Geltrú, 1985.

diumenge, 27 de maig de 2012

Carrer Nou, paradigma de vell i ruïnós


Segurament, al construir-se la segona muralla de Vilanova i unir-la amb la de la Geltrú, s’enderrocà la primera muralla, quedant un espai transitable, conegut com “cararo”, que anava del carrer Sant Gervasi al carrer del Comerç, que, possiblement, sacrificant els patis dels darreres del carrer de l’Església, conformaria el carrer Nou. Nou llavors, vell i tronat avui.

Bib. ORRIOLS I VIDAL, MARIA LLUÏSA. Moviment urbanístic a la Vila nova a les darreries del segle XVI. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament, 2007.
SERVEI MUNICIPAL DE CATALÀ. Les viles medievals. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament, 1987. (Els carrers de Vilanova i la Geltrú: 1).
GARÍ Y SIUMELL, JOSÉ ANTONIO. Descripcion è Historia de la villa de Villanueva y Geltrú, desde su fundacion hasta nuestros dias. Vilanova i la Geltrú: Juan Rius Vila, Editor, 1963.




Casa del número 10, que té la data de 1722, a la clau de volta del portal. Els quatre balcons tenen barrots helicoïdals, als cantons i al centre, ornament molt comú als balcons del segle XVII.
Casa del número 7, datada el 1782, a la clau de volta del portal. Té tres balcons amb llosana i travessers de ferro decorat i, sota-llosana, amb rajoles de mostra de la mitja vela, blanques i verdes; tres balcons, més petits, amb barrots helicoïdals i, un quart, amb barrots llisos; i una reixa, a la finestra gran, i una sargantana a la finestra petita.



divendres, 25 de maig de 2012

Casa Samà (façana posterior). C/. Joaquim Mir


L’interior del gran edifici es troba molt malmés, dividit en diferents habitacles. La part posterior, del carrer Joaquim Mir, potser encara a sofert major degradació que la part anterior, del carrer Major.







Casa Samà, 1862. Carrer Major


Els ferros dels balcons i les reixes de les finestres de la casa Samà són una mostra palpable de l’antic esplendor d’aquest gran edifici dels números 54 i 56, del carrer Major.


Joan Samà i Martí i Maria Almirall i Andrea, el 1862, compraren la casa a Joan Alvárez, reformant-la, tot afegint-hi una planta i golfes, i, a la façana posterior, una galeria d’arcades. El projecte és del mestre d’obres, Josep Salvany, que fou director de Camins Veïnals. Treballà a Vilanova i la Geltrú, entre 1855 i 1898. A partir de 1880 fou ajudant de l’arquitecte municipal, Bonaventura Pollés. Dirigí diverses obres municipals i la seva aportació en l’obra civil fou molt extensa i de notable interès.

Tot i la seva degradació, manté el caràcter de gran edifici senyorial dins la trama urbana del nucli antic vilanoví.

Bib. Pla especial i catàleg del patrimoni històric-artístic i natural de Vilanova i la Geltrú, 1985.

Al medalló central, les inicials: “J S M”, que corresponen a “Joan Samà Martí”. En l’inferior: “1862”, data de l’edifici.



dimecres, 23 de maig de 2012

Balcons, c/. Major, 75


Balcons de la casa del carrer Major, 75, datada, segons la clau de volta del portal, el 1780. Ambdós tenen la llosana de ferro decorat, i, les sota-llosanes, recobertes amb rajoles del clavell; el primer, a més, el decora un medalló central de volutes. La casa és deshabitada, en precari estat de conservació.


El carrer Major és l’origen de la vila de Vilanova. Quan el rei Jaume I li concedí la Carta de Poblament, el 1274, la vila era un seguit de cases a banda i banda d’aquest primitiu carrer, que era per on passava el camí reial de Barcelona  a Tarragona per la costa. Al construir-se la muralla, el 1369, quedà tancat per dos portals, a ponent, el portal d’en Rossell i, a llevant, el portal d’en Planes. El carrer llavors només tenia dos trams. El darrer tram, des de l’actual carrer Josep-Anton Marquès fins a la font de Ferro, s’obrí el 1605; en aquest últim tram es troba la casa del número 75.

Bib. ORRIOLS I VIDAL, MARIA LLUÏSA. Moviment urbanístic a la Vila nova a les darreries del segle XVI. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament, 2007.
SERVEI MUNICIPAL DE CATALÀ. Les viles medievals. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament, 1987. (Els carrers de Vilanova i la Geltrú: 1).

diumenge, 20 de maig de 2012

Balcó, c/. Major, 47


Balcó corregut de dos portals de la casa Joaquim Sadurní, del carrer Major, 47, datada el 1862.
Josep Salvany, mestre de cases, projectà aquest edifici, amb façana simètrica, d’estil neoclàssic, que manté la configuració tradicional d’origen medieval, més estreta de façana que de llargada. Com element important de la façana, cal destacar la fornícula, situada al centre del primer pis, ornament religiós força abundant en les edificacions de l’època.
Bib. Pla especial i catàleg del patrimoni històric-artístic i natural de Vilanova i la Geltrú, 1985

diumenge, 13 de maig de 2012

dissabte, 12 de maig de 2012

Els quatre cantons


A la cruïlla del carrer Sant Pere amb el carrer del Comerç, hi ha quatre balcons de les darreries del segle XVIII. Els dos de la dreta de la imatge, són de 1774, el tercer, primer de l’esquerra, de 1783, i, el quart, de deu anys després, el 1793. tots quatre els sostenen, per baix, set tornapuntes, i, per dalt, per un tirant central coronat amb una àguila reial, cada una d’elles, porta, a les potes, una placa en forma de cor, amb la corresponen data. Les llosanes són de ferro decorat i les sota-llosanes, les quatre, amb rajoles de mitja vela, blanques i verdes, contemporànies, refetes, segurament, el segle passat.