Targes de porta

Targes de porta, obertes perquè la llum, travessant les filigranes de ferro, il·lumini les escales. Alguns les propietaris que les feren construir volgueren deixar la seva marca, fent forjar les seves inicials. Altres preferiren deixar constància de l’any de la construcció.

carrer Mercaders, 2

carrer Sant Gregori, 21

carrer Comerç, 9

carrer Nou, 18

carrer Horts, 2

carrer Pàdua, 4

La Peixateria, c/. Unió, núm. 5

La Peixateria Vella, de fet, possiblement, fora millor dir-ne “Peixateria Nova”, puix substituïa l’anterior, edificada sobre el pont del torrent de la Pastera, l’any 1834.

El 1857 fou aprovat per la Acadèmia de Belles Arts el projecte de l’edifici de la nova peixateria, construint-se sota la direcció del mestre d’obres, Josep Salvany, sobre uns terrenys de l’antic fossar de la parròquia de la Geltrú.

L’edifici consta de dues façanes. La principal, al carrer de la Unió, núm. 5, i, la posterior, al carrer de l’Arquebisbe Armanyà. Les dues façanes són de composició simètrica amb un portal central i dos grans finestres laterals, tots tres elements, tant del carrer Unió com del carrer Armanyà, són amb arcs de mig punt i reixes. La façana del carrer Unió és més ample, amb cornises i coronament amb escut i grup escultòric.

Bib. Pla especial i catàleg del patrimoni històric-artístic i natural de Vilanova i la Geltrú, 1985.

COROLEU I INGLADA, JOSEP. Historia de Villanueva y Geltrú. Vilanova i la Geltrú, El cep i la nansa, 1979
GARÍ Y SIUMELL, JOSÉ ANTONIO. Descripcion è Historia de la villa de Villanueva y Geltrú, desde su fundacion hasta nuestros dias. Vilanova i la Geltrú: Juan Rius Vila, Editor, 1963.
FREIXA OLIVAR, JOSÉ Mª. Anales de Villanueva y Geltrú (1850.1880). Vilanova i la

Geltrú: Centro de Estudios de la Biblioteca-Museo Balaguer, 1959.

Façana principal

Façana posterior

Una complerta bateria de contenidors protegeix la façana de qualsevol irresponsable conductor, capaç d’encastar el seu vehicle a la porta del la Peixateria.

Tres reixes, c. 1872. C/. Montserrat

Tres reixes de la casa Freixedes (1872), coneguda també com cal Segimon, ubicades al carrer de Montserrat, de composició molt semblant a les dues del carrer Josep Anton Marquès.

La Casa Freixedes, per la seva arquitectura, és una obra important de l’últim terç del segle XIX.

Urbanísticament, destaca per la seva grandària, ocupant tot l’extrem d’una masana, amb façanes al carrer de Sant Antoni, Montserrat i Sant Pere.

El mestre d’obres Josep Salvany, utilitzà els recursos propis del neoclassicisme, amb algunes pinzellades del romanticisme i amb la incorporació d’elements estructurals de ferro colat dins la tradició de l'arquitectura catalana de l’època.

Bib. Pla especial i catàleg del patrimoni històric-artístic i natural de Vilanova i la Geltrú, 1985.

Carrer Nou, paradigma de vell i ruïnós

Segurament, al construir-se la segona muralla de Vilanova i unir-la amb la de la Geltrú, s’enderrocà la primera muralla, quedant un espai transitable, conegut com “cararo”, que anava del carrer Sant Gervasi al carrer del Comerç, que, possiblement, sacrificant els patis dels darreres del carrer de l’Església, conformaria el carrer Nou. Nou llavors, vell i tronat avui.

Bib. ORRIOLS I VIDAL, MARIA LLUÏSA. Moviment urbanístic a la Vila nova a les darreries del segle XVI. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament, 2007.

SERVEI MUNICIPAL DE CATALÀ. Les viles medievals. Vilanova i la Geltrú: Ajuntament, 1987. (Els carrers de Vilanova i la Geltrú: 1).
GARÍ Y SIUMELL, JOSÉ ANTONIO. Descripcion è Historia de la villa de Villanueva y Geltrú, desde su fundacion hasta nuestros dias. Vilanova i la Geltrú: Juan Rius Vila, Editor, 1963.




Casa del número 10, que té la data de 1722, a la clau de volta del portal. Els quatre balcons tenen barrots helicoïdals, als cantons i al centre, ornament molt comú als balcons del segle XVII.

Casa del número 7, datada el 1782, a la clau de volta del portal. Té tres balcons amb llosana i travessers de ferro decorat i, sota-llosana, amb rajoles de mostra de la mitja vela, blanques i verdes; tres balcons, més petits, amb barrots helicoïdals i, un quart, amb barrots llisos; i una reixa, a la finestra gran, i una sargantana a la finestra petita.

Casa Samà (façana posterior). C/. Joaquim Mir

L’interior del gran edifici es troba molt malmés, dividit en diferents habitacles. La part posterior, del carrer Joaquim Mir, potser encara a sofert major degradació que la part anterior, del carrer Major.

Casa Samà, 1862. Carrer Major

Els ferros dels balcons i les reixes de les finestres de la casa Samà són una mostra palpable de l’antic esplendor d’aquest gran edifici dels números 54 i 56, del carrer Major.

Joan Samà i Martí i Maria Almirall i Andrea, el 1862, compraren la casa a Joan Alvárez, reformant-la, tot afegint-hi una planta i golfes, i, a la façana posterior, una galeria d’arcades. El projecte és del mestre d’obres, Josep Salvany, que fou director de Camins Veïnals. Treballà a Vilanova i la Geltrú, entre 1855 i 1898. A partir de 1880 fou ajudant de l’arquitecte municipal, Bonaventura Pollés. Dirigí diverses obres municipals i la seva aportació en l’obra civil fou molt extensa i de notable interès.

Tot i la seva degradació, manté el caràcter de gran edifici senyorial dins la trama urbana del nucli antic vilanoví.

Bib. Pla especial i catàleg del patrimoni històric-artístic i natural de Vilanova i la Geltrú, 1985.

Al medalló central, les inicials: “J S M”, que corresponen a “Joan Samà Martí”. En l’inferior: “1862”, data de l’edifici.